La comunicació en el món de la diabetis. Què és vell i què és nou

La conferència "La comunicació en el món de la diabetis. Què és vell i què és nou" la va dur a terme Belén Nadal Martín, investigadora de l'IDIBAPS de Barcelona. 

En aquesta sessió ens van fer una mica d'història. És increïble que les primeres anotacions sobre la diabetis es trobin en el Papir d'Ebers de l'any 1500 a. C.: "malalts que s'aprimen, tenen gana i set....i orinen molt...".

Els descobridors de la insulina van ser Banting i Best a l'any 1921. Primerament van extirpar el pàncrees a una gosseta i després li van administrar un extracte pancreàtic observant que així millorava i no es moria. L'1 de gener de 1922 es va administrar l'extracte pancreàtic a Leonard Thompson de 14 anys.

Best, Banting i la gosseta

Leonard Thompson

El tractament va ser efectiu per la diabetis però no va ser acceptat per l'organisme i ens uns anys va morir degut a que aquella primera insulina tenia moltes impureses. A l'any 1922, Eli Lilly & Company van produir la primera insulina a nivell farmacèutic i als anys 60 van crear la primera insulina sintètica, la humulina. 

Actualment encara no es coneix l'origen de la diabetis (exceptuant la diabetis MODY) i aquest fet dificulta molt com trobar una solució. Les investigacions es basen en models animals, línies cel·lulars, aïllament d'illots pancreàtics i coneixement embrionari de les cèl·lules beta. No us puc donar gaire més detalls sobre aquest tema, ja que no és va explaiar gaire. El que sí ens va remarcar vàries vegades és que el tema de les investigacions amb cèl·lules mare encara estava molt lluny del poble per diferents motius:

• no es coneix com es diferencia una cèl·lula beta (us recordo que son les cèl·lules dels illots pancreàtics que segreguen insulina) a partir d'una cèl·lula mare. Aquest fet pot provocar que les cèl·lules creades al laboratori  acabin degenerant en cèl·lules tumorals i que no siguin de la qualitat necessària.
•  la diabetis és una malaltia autoinmune, així que un trasplantament de cèl·lules mare o cèl·lules beta comporta prendre inmunosupresors per tota la vida (amb les possibles conseqüències que això pot tenir). Aquest punt va relacionat amb el desconeixement de l'origen de la diabetis, ja que una manera que aquests trasplantaments siguin ben acceptats seria solucionant l'origen mateix.

També ens va parlar una mica de prevalença. En total hi ha un 13,8 % de població amb DM2, de la qual un 6% no és conscient que la té (o no vol ser conscient). Respecte a la prevalença global de la DM es troba en un 8,3% de la població. A més a més tenim que un 12,6 % té pre- diabetis (intolerància anormal a la glucosa o glucemia basal alterada).

La glucèmia basal alterada vol dir que tens un nivell de glucosa en dejú superior a la normalitat però inferior a 126, es a dir, estaria entre 100 i 125 mg/dl.

Intolerància anormal a la glucosa, vol dir que et donen a consumir uns gr de glucosa (uns 75) i a les dues hores tens un nivells superiors que la població normal, però inferiors que una persona amb diabetis, es a dir, entre 140 i 199 mg/dl. Aquesta és la corba que fan a totes les dones embarassades per descartar una  possible diabetis gestacional.