L’activació emocional en resposta a l’estrès es considera un dels factors més implicats en la desestabilització de la diabetes.
El nivell d’estrès d’una persona està determinat pel resultat de la valoració que fa en relació a les demandes de la situació i els recursos que ell creu que té. Es a dir, l’estrès davant d’una situació determinada dependrà de si la valoro com un dany o amenaça i si a més a més penso que tinc les habilitats o recursos necessaris per afrontar-la.
Quina influència té l’estrès a la glucèmia?
L’estrès pot actuar a la glucèmia mitjançant un efecte directe o indirecta.
De forma directa mitjançant la mobilització d’hormones contrarreguladores, com l’adrenalina i el cortisol. Hi ha investigacions que parlen d’un augment de glucosa entre un 1.9% i un 38% en persones amb diabetes no insulinodependents. En el cas dels pacients insulinodependents es troben diferències en la vulnerabilitat metabòlica a l’estrès, valorant-se la incidència d’altres factors mediadors (diferències metabòliques i psicològiques, característiques dels estímuls estressants...).
Alguns dels factors mediadors psicològics son els processos i valoració dels estressors, les estratègies d’autocontrol utilitzades i presentar un patró de conducta tipus A, entre d’altres.
A nivell de característiques de l’estímul estressor, la reacció és diferent en funció si es tracta d’un estímul passiu (preocupació, mirar un peli violenta) o actiu (ira), sent els estressors actius el que influeixen més en els canvis en els nivells de glucosa.
Un altra característica important de l’estressor és que sigui positiu o negatiu. Els estressors negatius correlacionen positivament amb els nivells de glucosa, es a dir, a més estressors negatius més hiperglucèmia.
De forma indirecta mitjançant el seu impacte en les conductes d’adherència terapèutica. L’impacte està relacionat amb la resposta que donem front l’estrès. Hi ha moltes formes de fer front a situacions d’estrès. Una forma de classificar-les és:
- Estratègies actives (centrat en el problema): parlar amb un professional, informar-se del problema, pensar possibles solucions, parlar amb un amic o la família, fer un plan d’acció...
- Estratègies d’evitació (centrat en l’emoció): menjar, fumar, beure, esperar un miracle, deixar passar el temps, dormir més de l’habitual, abandonar el tractament, evitar persones o situacions problemàtiques...
L’ús d’estratègies d’evitació està relacionat amb la no adherència terapèutica. A més a més la no adherència pot comportar minimitzar la malaltia: si no em controlo, no ser quin nivell de glucosa tinc i així minimitzo els problemes associats (per exemple no poder anar al gimnàs, menjar el que vull...).
L’estil d’afrontament centrat en el problema afavoreix l’adherència terapèutica, la resolució de problemes i facilita els canvis conductuals.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La activación emocional en respuesta al estrés se considera uno de los factores más implicados en la desestabilización de la diabetes.
El nivel de estrés de una persona está determinado por el resultado de la valoración que hace en relación a las demandas de la situación y los recursos que él cree que tiene. Es decir, el estrés ante una situación determinada dependerá de si la valoro como un daño o amenaza y si además pienso que tengo las habilidades o recursos necesarios para afrontarla.
El nivel de estrés de una persona está determinado por el resultado de la valoración que hace en relación a las demandas de la situación y los recursos que él cree que tiene. Es decir, el estrés ante una situación determinada dependerá de si la valoro como un daño o amenaza y si además pienso que tengo las habilidades o recursos necesarios para afrontarla.
¿Qué influencia tiene el estrés a la glucemia?
El estrés puede actuar en la glucemia mediante un efecto directo o indirecto.
El estrés puede actuar en la glucemia mediante un efecto directo o indirecto.
De forma directa mediante la movilización de hormonas contrarreguladores, como la adrenalina y el cortisol. Hay investigaciones que hablan de un aumento de glucosa entre un 1.9% y un 38% en personas con diabetes no insulinodependentes. En el caso de los pacientes insulinodependentes se encuentran diferencias en la vulnerabilidad metabólica al estrés, valorándose en la incidencia otros factores mediadores (diferencias metabólicas y psicológicas, características de los estímulos estresantes...).
Algunos de los factores mediadores psicológicos son los procesos y valoración de los estresores, las estrategias de autocontrol utilizadas y presentar un patrón de conducta tipo A, entre otros.
A nivel de características del estímulo estresor, la reacción es diferente en función si se trata de un estímulo pasivo (preocupación, viendo una peli violenta) o activo (ira), siendo los estresores activos los que influyen más en los cambios en los niveles de glucosa.
Otra característica importante del estresor es que sea positivo o negativo. Los estresores negativos correlacionan positivamente con los niveles de glucosa, es decir, a más estresores negativos más hiperglucemia.
De forma indirecta mediante su impacto en las conductas de adherencia terapéutica. El impacto está relacionado con la respuesta que damos frente el estrés. Hay muchas formas de hacer frente a situaciones de estrés. Una forma de clasificarlas es:
- Estrategias activas (centrado en el problema): hablar con un profesional, informarse del problema, pensar posibles soluciones, hablar con un amigo o la familia, hacer un *plan de acción...
- Estrategias de evitación (centrado en la emoción): comer, fumar, beber, esperar un milagro, dejar pasar el tiempo, dormir más del habitual, abandonar el tratamiento, evitar personas o situaciones problemáticas...
El estilo de afrontamiento centrado en el problema favorece la adherencia terapéutica, la resolución de problemas y facilita los cambios conductuales.
Comentarios
Publicar un comentario