Sens dubte, la tecnologia ha millorat la qualitat de vida de les persones amb diabetis en l’última dècada. Un dels avenços més rellevants és, segons els experts, l’infusor continu d’insulina, que s’estima utilitza el 3-4% de les persones amb diabetis tipus 1 a Espanya. A més, el seu ús combinat amb un sensor continu de glucosa serà, segons ha explicat el Dr. Ignacio Conget, del Servei d’Endocrinologia i Diabetis de l’Hospital Clínic de Barcelona, “juntament amb els tractaments biològics, el present i futur del maneig de la diabetis tipus 1″.
“Si els pacients fan ús de les dades que els ofereix el sensor a temps real -afegeix el Dr. Conget-, o almenys en un 70%, no hi ha dubte que el sistema combinat funciona i el pacient obté bons controls”. El seu ús està indicat per a aquelles persones amb diabetis tipus 1 amb múltiples dosis d’insulina que no aconsegueixen un bon control de la seva malaltia. Actualment, la seva utilització a Espanya és anecdòtica ja que es tracta d’un sistema car no finançat, de fet, “s’estima que no hi ha més de 10 persones utilitzant aquest sistema combinat de bomba i sensor a Espanya”, afegeix aquest especialista.
Conèixer la utilització d’aquests dispositius és només un dels temes que s’ha abordat durant el XXVI Curs d’Actualització Teòric Pràctica en Diabetis, organitzat per la Fundació per a la Diabetis i l’Hospital Clínic i Universitari de Barcelona i que s’ha celebrat recentment a aquest centre. En paraules del Dr. Enric Esmatjes, cap de la Unitat de Diabetis de l’Hospital Clínic de Barcelona i director del Curs, juntament amb el Dr. Conget, “es tracta d’un curs eminentment pràctic que es porta a terme des de fa 13 anys i que permet transmetre l’experiència i forma de treballar de l’Hospital Clínic a professionals d’altres centres de tot Espanya “.
Pel que fa als avenços tecnològics aplicats al tractament de la diabetis, el Dr. Esmatjes ha assenyalat l’evolució de la investigació cap al disseny del pàncrees artificial: “s’estan desenvolupant alguns models amb un disseny molt enginyós que usa glucagó i insulina juntament amb un sensor que monitoritza contínuament els nivells de glucèmia. És totalment diferent al que teníem fins ara, i potser en els propers cinc anys tindrem important avenços en aquest sentit”.
La clau: educació diabetològica
Encara amb l’existència d’infusors, sensors, etc., El Dr. Esmatjes adverteix que “una bona educació diabetològica segueix sent la clau perquè el pacient aconsegueixi un bon control de la malaltia”. Per això, és molt important que els professionals sanitaris que tracten a persones amb diabetis coneguin aspectes com realitzar una classe de diabetis grupal, fer una entrevista individual a una persona amb diabetis, tema sobre el qual no hi ha molta experiència, segons assenyala aquest expert.
“Un pacient ben educat, manejarà i gestionarà la seva malaltia molt millor que aquell que no ha rebut una bona educació diabetològica”, explica. “L’índex de complicacions agudes i cròniques està clarament relacionat amb l’educació diabetològica”.
Referent a això, en opinió del Dr. Esmatjes, “tot i que s’ha millorat, no totes les persones amb diabetis a Espanya tenen accés a una bona educació diabetològica, de manera que és un dels grans capítols pendents en l’actualitat”. Per aconseguir-ho, aquest especialista advoca per regularitzar i reglar l’educació diabetològica amb el propòsit que “sigui uniforme, tingui uns mínims, estigui estructurada i la imparteixin professionals capacitats”.
D’altra banda, el Dr. Conget recorda que actualment, i a causa de la sobrecàrrega en les consultes, “molt pocs pacients visiten al metge especialista les quatre vegades a l’any que recomanen les guies clíniques”.
Font: Bloc Hospital Clínic
Comentarios
Publicar un comentario