Ir al contenido principal

Quines situacions ens poden generar estrés?


Per començar, les mateixes situacions que li poden generar estrès a qualsevol altra persona, però a més a més li hem de sumar els possibles estressors específics de la diabetes.

Algunes de les causes més específiques són:
  • Complexitat i demandes diàries del tractament.
  • Alta responsabilitat en el maneig del tractament.
  • Aprenentatge de noves habilitats (nutrició, comptar racions, aprendre a injectar-se, aprendre a manegar la bomba de insulina, el control i la correcció de la glucosa....).
  • Exigències d’horaris més o menys rígids
  • Modificació d’hàbits en el moment del diagnòstic.
  •  Influència del context social, com a possible barrera o dificultat per seguir adequadament el tractament.
  • Resistència a diferents pressions i temptacions socials.
  • Sentir la diabetes com un estigma.
  • Afrontar les idees errònies que té la gent sobre la diabetes.
  • Corregir les idees errònies pròpies que té una persona quan debuta o mida que va augmentant la seva educació diabetològica.
  • Els episodis d’hipoglucèmia, que en ocasions deriva en una “por a la hipoglucèmia”.
  • La presència actual de complicacions o la incertesa de complicacions futures.
  •  La frustració que pot generar les hiperglucèmies inexplicables.
  •  Valoració negativa de la diabetes.
  • Altres.
 
Hi ha alguna cosa de la llista o que no estigui a la llista que per tu és especialment estressant o difícil?

Per exemple, jo recordo que de petita hi havia moments en que tenia molta gana i no podia menjar i jo volia més, però no era possible. Per sort, això s'ha solucionat perquè avui dia hi ha més flexibilitat i tot funciona per racions i dosis d'insulina. A casa als meus pares li van dir X racions i ja està i amb això tiràvem. Per exemple, si per sopar hi havia un biquini (d'aquests de pa bimbo amb formatge i pernil dolç), només em podia menjar el biquini, res més, ni fruita. Van ser especialment rígids amb el menjar els primers anys, després mica en mica, tots ens vam anar relaxant.

També tinc un record molt nítid...viatge de 8e d'EGB, uns 13 anys. Estàvem a Euro Disney a Paris, era l'hora de sopar i era lliure, cadascú buscava un bar i es menjava alguna cosa. Vaig al lavabo per posar-me la insulina (en aquella època encara anava amb la nevera i les xeringues) i quan obro el bolso: no està per cap banda! Ai mare...se'm va pujar el cor a la gola....vaig sortir corrents del lavabo i sense dir res a ningú vaig anar corrents fins a l'hotel, vinga a corre, i corre, i corre....uns 15 minuts corrents amb molta angoixa. Tot va acabar bé. Vaig arribar a l'hotel, vaig agafar les coses i vaig tornar al bar corrents un altra cop. Insulina i sopar sense més incidències. No sé si vaig resoldre la situació de la forma més correcta; hauria d'haver anat a buscar a algun professor i que m'acompanyés, però sempre he estat força independent per resoldre els meus problemes.

Quan era adolescent, al començament, em feia molta vergonya demanar sacarina als bars jajajajjaja.. Sempre anava amb un potet al bolso.  D'això ja fa uns 15 anys.... També és cert que per aquella època encara et miraven de forma estranya quan et demanes sacarina o cocacola light...Ostras tu, la cocacola light....no hi havia enlloc! Quan sortia de festa amb les amigues sempre m'havia de demanar tònica o aigua perquè a cap discoteca tenien res per veure sense sucre....

Avui dia, l'única cosa més significativa és la insistència de la gent quan li dius que no vols d'alguna cosa. Per exemple:
 
"Vols?"
"No, gràcies"
"Ni única mica?"
"No, gràcies"
"Vinga, per una mica no passa res. No està gaire dolç"

Jajajajaj aquesta última frase és especialment graciosa quan estan parlant d'un pastís amb melmelada, chocolata i nata jajjajaja. 

Teniu d'històries semblants?

*Si queréis leerlo en castellano, podéis escoger el idioma del traductor que encontraréis en la barra lateral derecha. Iré alternando los idiomas. Un saludo y disculpad las molestias.

Comentarios

Entradas populares de este blog

En la recta final...semana 36 y 37

¡¡¡Ya no queda nada!! Hoy es 19 de febrero y estoy de 37 semanas y un día. Obstetra La semana 36 tuve visita con el obstetra. En tres semanas Ariadna pasó de 1.400 a 2.800 gr de peso...¡toma ya! Dentro de la normalidad,  según  los médicos. Y hoy hemos hecho la visita de la semana 37 y pesa 2.900 gr, es decir, perfecta :-). Como esta de culo me han programado  cesárea  para próxima semana, es decir, la 38. La novedad es que si durante esta semana la niña se da la vuelta y se coloca bien, han decidido esperar a parto natural a las 40 semanas, dado el buen control de la diabetes, el peso de la niña y mi buen estado de salud :-) ¡que alegría!. Ahora me siento dividida entre las ganas de verla en pocos días y la posibilidad de esperar que ella nazca de forma espontanea y tener el parto natural que yo deseaba.  S ea como sea, no depende de mí. Y me siento preparada para ambas opciones.  Me han puesto las correas también las dos semanas para controlar latido del b ebé y contrac

Colacao 0

Lo primero que hay que hacer es diferenciar entre Colacao 0% azúcares y el Colacao Light que salió al mercado hace más tiempo. El Colacao light fue retirado del mercado debido a una denúncia que se les impuso por no cumplir la normativa de los productos considerados light. Podéis encontrar toda la información al respecto aquí . Cuando salió al mercado fui directa a mirar los ingredientes y llevaba azúcar, cosa que me extrañó muchísimo.  Al tiempo salió el Colacao 0% azúcares y con 0,4% de materia grasa . Entre sus ingredientes consta, a fecha de hoy: cacao, crema de cereal, fibra, sales minerales, emulgente, anticonglomerante, aromas, sal y edulcorantes (aspartamo y acesulfamo). Según la información nutricional, por taza con leche desnatada, proporciona unos 11 gr de CH, de los cuales azúcares 8 gr.    Desde que lo descubrí en el mercado lo he tomado y no he notado hiperglucemias; claro que siempre intento que sustituya una ración de CH para el postre o para la merienda o media

Y para Nochevieja, ¿qué?

Han pasado meses sin escribir, ocupada con Ariadna, la casa, el trabajo y la formación. Muchos lo cuentan pero hasta que no lo vives no sabes lo que te cambia la vida y las prioridades al tener un hijo.  ¿Cómo ha ido la diabetes después del parto? Por un lado mi dedicación a ella se ha reducido drásticamente y he pasado a tener un control similar a antes de quedarme embarazada (entre 5 y 7 controles al día. a veces más y a veces menos), eso sí, un poco más relajado porque la pequeña me absorbe muchísimo tiempo.  Las hemos desde entonces han ido a 5.5, 6.1 y 5.9 la última en noviembre, no me quejo :-). Este último mes ha sido bastante revolucionario en los controles con un par de semanas con hipers y resistencia a la insulina. Creo que todo ha sido debido a la vuelta de la menstruación después de 18 meses, ¡vaya jaleo para el cuerpo a nivel hormonal!. Ahora ya llevo un par de semanas más estable.  El peso se estanco hasta que en septiembre empezó a bajar y ya casi estoy en mi